Burgos, 1956. Médico rural y escultor. En 1992 se publica su primera novela, Yuda, y un breve ensayo: La Realidad Posible (hacia un compromiso del arte), Fue coautor de la obra Segovia: ecologia y paisaje (1993). Siguieron las novelas La Esgera de Humo (Barcelona 1995), Crónicas de Umbroso (Madrid, 2001, reeditada en México el año después en edición de 85000 ejemplares) y la guía Balcón de la Mirad: una propuesta de itinerarios en torno a Segovia (2003). Es miembro del equipo coordinador de la colección sobre temas ecológicos Homre y Natrualeza, y del foro literario Tertulia de los Martes. Ha recibido los premios de narrativa Emiliano Barral (2002) y Encara León (2005).

Sóc actor. Sempre m’ha agradat jugar amb la imaginació i d’aquí em ve la professió. Saltar d’un personatge a l’altre, canviar el to de la veu, mudar-me de roba, maquillar-me, rebre una classe, caminar com..., donar una classe, fabular, crear, idear... escriure. Tot forma part del mateix. L’imaginari d’homanots tan immensos com Gaudí i Verdaguer, també hi ha contribuït. No ens enganyem. I no ha estat difícil. Només cal passejar per la Cripta Güell o pujar i baixar per la Sagrada Família, i ja et venen al cap mil idees. Si li afegeixes que et fascinen les històries de suspens, i els geroglífics ja ho tens tot ben tramat. Per altra banda, treballar amb la Marga, ho ha posat molt fàcil. Bono lectura, i millor posada en escena.

Neix a Sabadell l'any 1956. Dels dels 14 viu a Berga. Dona compromesa amb la societat, afectada de fibromiàlgia i fatiga crònica que va ser diagnosticada quan escrivia aquesta novel·la. La seva afició a la literatura esdevingué a la seva adolescència, però fins l'any 2001 no va editar la seva primera novel·la "Món de silencis". Va col·laborar al llibre "Història de Carbones de Berga, S.A.", explicant la seva experiència en ajuda dels minaries. És col·laboradora de la revista berguedana "El Clac Bergedà", i directora de la revista Biorritmes.

Laura Alcampel nació en Barcelona el 24 de Febrero de 1973. Vivió hasta los 32 años en el Carmelo. Diplomada en enfermería en el año 1998, tuvo que vivir dos vidas sin haber muerto. Todo su pasado, en su barrio, del que nunca debió irse, y una vida nueva que nació de una ¿desastre o negligencia? que nunca debió haber sucedido. Inexperta en hacer relatos, forjó su fortaleza personal en este libro de lo que para ella siempre será una verdad para interpretar.