Teresa Domènech i Bau va néixer a Sant Martí Sescorts (Osona) el 3 de juny del 57. De la seva infància rescata el record de l’àvia, tendre i valent alhora. Va pertànyer al grup escolta de Manlleu. Etapa valuosa i gratificant. Estudia, primer al poble i després al col·legi del Carme de Manlleu. Més tard, estudia infermeria a Barcelona. Fugint de la foscor de la boira, s’endinsa en espais encara més boirosos. És en aquests espais on ha après a créixer i a ser. L’escriptura sempre ha estat la seva fidel companya. Actualment, participa en els Tallers Literaris “La Ploma Viatgera”. Després de viure en mil llocs diferents, resideix a Can Julià de Sagrera (Breda) on, per primera vegada, sent que ha trobat el seu lloc. Visca!

Isidre Domenjó (la Seu d’Urgell, 1959) està vinculat al món dels mitjans de comunicació des de l’any 1981. Ha estat corresponsal de diversos mitjans de comunicació al Pirineu. Va ser cofundador i director de les revistes El Passeig i Pirineu Actual. De 1993 a 2007 va ser columnista setmanal, primer a Diari d’Andorra i després a El Periòdic d’Andorra. És col·laborador habitual de les revistes Flor del vent i Cadí-Pedraforca. Ha dirigit i presentat, a Pirineus TV, els programes El festejador i Els savis de la muntanya. Des de 1993 treballa com a tècnic de cultura i comunicació al Consell Comarcal de l’Alt Urgell. Fins ara ha conreat com a gènere literari la narrativa curta. Ha publicat els reculls de contes Ball de nit (1990) i Festeja’m (1995) i, amb el fotògraf Ricard Lobo, l’obra la Seu d’Urgell: imatges i reflexions. És en les descripcions costumistes i en la concepció fantàstica de la literatura on es troba més a gust a l’hora d’escriure.

Em demanen que faci una breu ressenya de mi, com a persona que ha escrit els versos que llegireu a continuació. Sé que agrada saber l’edat, per això diré que en tinc 59, d’anys viscuts, que la meva formació és de Psicologia, i si bé no m’hi he dedicat professionalment, tinc una fidel pacient, que sóc jo mateixa. Com tantes altres persones treballo en una oficina per guanyar-me la vida (encara que no em disgusta gens treballar), i, com altres persones també, quan plego, m’agrada fruir de la família, llegir, i compartir temps i aficions amb els meus amics.

Jo, com n’Andreu de Ses Bicicletes, el meu padrí mcànic, nasquí a Mallorca, l’illa, al segle passat. D’ell en vaig heretar coses com ara una gran afecció a la vessa i una bici blava, que vaig batejar amb el bell nom de Cristina en una nit de gresca i pleniluni. Això s’estrevengué el 92, un any significatiu perquè tingueren lloc els Jocs Olímpics a Barcelona i jo vaig venir al Pirineu a fer el curs de guia de muntanya a l’Escola Taller de la Seu. D’aleshores ençà visc i escrit a l’Alt Urgell. El 2001 hom ja s’estrenà amb el poemari Onades d’hivern.

Albert Estengre i Martí. Neix a Barcelona el 21 d’abril de 1975. És Diplomat en Treball Social per la Universitat Ramon Llull. Estudia llenguatge musical i cant al Taller de Músics. Dedicat al teatre durant tota la seva existència, esdevé primerament actor amateur i després professional per vocació, sobretot en el teatre musical. Entre d’altres, alguns dels seus treballs creatius són els poemes, l’elaboració de guions per teatre, programes infantils i lletres per a composicions musicals. Pensador i observador incombustible, plasma en els versos el que brolla del seu particular món interior.